El gènere i el nombre
Morfològicament, el substantiu és una categoria flexiva, que està composta per un lexema al qual afegim morfemes de gènere i nombre:
nin+a nin+es
nin+s
A. El gènere
El gènere és un tret característic del substantiu: tots els noms són o masculins o femenins. Ara bé, el gènere és arbitrari, és a dir, en la majoria dels noms no es refereix a diferències de sexe. Són pocs els noms que tenen una forma per al masculí i una altra per al femení: home/dona, cavall/ egua, forner/fornera, lleó/lleona…….
1. La formació bàsica del gènere es fa afegint una -a a la forma no marcada del masculí:
nin, nina; company, companya…
De vegades, això comporta canvis ortogràfics:
– canvis en l’accentuació: avi, àvia; pagès, pagesa…
– canvis en la consonant: llop, lloba; gos, gossa; amic, amiga…
– canvis en la vocal: mestre, mestra; monjo, monja; esclau, esclava; filòleg, filòloga…
2. Sufixos específics:
poeta, poetessa; gall, gallina; actor, actriu…
3. Formació del masculí a partir del femení:
bruixa, bruixot…
4. Arrels diferents:
home,dona; oncle, tia…
5. Invariables:
un policia, una policia; un excursionista, una excursionista…
6. Invariables referits a animals:
girafa mascle/femella, formiga mascle/ femella…
Exercicis:
1. Canvia el gènere dels noms destacats del fragment següent:
L’avi té una granja d’animals i allà m’encanta passar-hi l’estiu! Els galls i els ànecs s’empaiten tot el dia a l’encalç del gra que l’avi, diligentment, escampa cada
matí. Els cavalls, a la quadra, corren lliures i les vaques pasturen amb parsimònia als camps del costat de l’arbreda on els xais no es cansen de belar, com si tinguessin por que sense el crit no ens recordéssim de la seva presència. Els porcs escampen aquella flaire tan punyent i fins i tot els bocs miren d’escampar la boira. L’ase, pacient, no s’immuta i amb aquell aire mig adormit encomana el tedi apegalós de l’estiu.
2.Fes el femení dels noms següents i indica en cada cas el model de formació del gènere que segueixen. Si cal, consulta el diccionari:
a) bruixot b) oncle c) àrbitre d) europeu e) amo f) abat g) marquès h) llop i) baró
j) sociòleg k) capità l) nuvi m) actor n) sogre o) hereu
3. Escriu la forma que convingui en cada cas:
el, un llum / la, una llum
a) Apaga ………….. d’una vegada. No puc dormir.
b) M’agrada veure com entra ………….. al matí.
e) He comprat ………….. per a la tauleta de nit.
d) Aquest pis té ………….. que enlluerna.
el, un fi / la, una fi
a) Gairebé ja sóc a ………….. de la novel·la.
b) Treballo amb ………….. de viatjar a l’estranger.
e) És una ONG que té ………….. d’ajudar la gent gran.
d) La mort és ………….. de la vida.
el, un son / la, una son
a) Tinc ………….. !
b) Cada dia em costa més agafar ………….. .
e) Té ………….. que no pot ni parlar.
d) És un dormilega, sempre té ………….. .
B) El nombre
Formació del nombre
1. Formació bàsica del nombre
singular: -0 / plural:-s cop-cops, pare-pares, segle-segles,noi-nois, melic-melics.
2. Acabats en vocal neutra > -es
casa. cases; taula. taules; cama. cames
Cal fer atenció als canvis següents:
-ga > -gues amiga- amigues; -ca > -ques: vaca – vaques; -ja > -ges: esponja- esponges
-gua > -gües aigua-aigües; -qua > -qües: pasqua-pasqües
3. Acabats en vocal tònica > -ns
fre, frens, pi, pins, capità, capitans
Excepcions:
Els noms de lletra: les as, les ces… Les notes musicals: els res, els mis… Altres: les mamàs, els papàs, els sofàs, els tarannàs, els bebès, els cafès, els comitès, les mercès, els tes, vostès, els esquís, els purés…
4. Acabats en -s, -c, -x, -ix, -tx > -os
cas-casos; avanç-avanços; reflex-reflexos; calaix-calaixos, esquitx-esquitxos
Els acabats en -s, en fer el plural, poden duplicar la essa o no duplicar-la:
• Dupliquen la essa -ss-: arròs, cabàs, capatàs, compàs, embaràs, interès, accés. congrés, succés, anís,passadís…
• No dupliquen la essa -s-: as, cas, tres, marquès, mes, pis, avís, permís, matís, paradís, país, abús, nus…
Excepcions:
Fan el plural amb -s: esfinx, linx, tòrax, dúplex, índex…
5. Acabats en -sc, -st, -xt, -ig > -s /-os
disc- discs/discos; gest- gests/gestos; text- texts/textos; assaig- assaigs/assajos
6. Invariables
• Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres…
• Acabats en -us: tipus, virus…
• Altres: temps, llapis…
Exercicis
1. Assenyala els noms que apareguin a cada frase i posa’ls en plural. Si cal, posa també en plural la resta del sintagma.
a) Tinc el desig de comprar-me l’últim disc del meu cantant favorit.
b) La protesta va ser ecològica: el veí va plantar un pi a la plaça.
c) El gas que emana del camió és tòxic i perillós.
d) Va fer un gest ofensiu per la finestra del despatx.
e) Desa el matalàs: el guardarem per al pis de lloguer.
f) L’esquitx sangonós li va provocar un fort mareig.
2. Posa determinants i adjectius a cada un dels noms de les frases següents:
a) ………….. afores del poble del teu oncle són …………..
b) Encén ………….. llum ………….. del menjador.
c) ………….. síndrome de ………….. sida és ara una malaltia crònica.
d) He de fer-me ………….. anàlisis ………….. al nou consultori.
e) Les mèdiums perceben ………….. senyals ………….. .
f) Avui fa ………….. resplendor ………….. .
3. Fes el plural dels noms següents tot posant-los a la casella que els
correspon:
record. padrí . dimarts . fet . temps . esponja. roba. patí . despatx . sufix . greix . pit . raig . violí . rei . pretext . impost . llapis . cactus. forca . casc . virus
eruga . cançó . calaix
Invariable
-s/ -os
-s
-es
-ns
-os
4. Fes el plural dels sintagmes següents tot vigilant si dobla o no dobla la essa:
a) compromís seriós
b) anís estantís
e) gimnàs espaiós
d) pagès obès
e) andalús indecís
f) espòs gras
g) ós suís
h) avís dubtós5
5. Escriu tots els substantius de les frases següents en plural:
a) El llangardaix entra al despatx i envia un fax al capatàs.
b) Mentre fa el passeig del divendres canta una cançó ben bonica.
c) M’han regalat un disc de música antiga.
d) L’esperança del país es basa en el compromís.
e) El desig del capità és construir un iglú per al seu cosí.
f) El pastís del veí és gros i rodó.
g) Té una llengua llarga i una piga boteruda.
h) L’oca i la vaca són animals que habiten a la granja.
i) El text ofereix un contrast important.
j) El gest del capellà és indecís.
Camí 