Camí

Pàgina d'inici » Sin categoría » 1.ca.8. La descripció (1)

1.ca.8. La descripció (1)

https://thumb9.shutterstock.com/display_pic_with_logo/1994180/208498936/stock-photo-a-young-blonde-male-model-is-looking-disappointed-208498936.jpg

 

retrats-de-6-a-7-638

 Aquest text ha estat escrit per un alumne de 1r d’ESO d’un altre institut. Tu també n’hauràs d’escriure un, però primer parlarem de la descripció.

Un text descriptiu presenta, explica detalladament,  com són les persones, els animals, els objectes, els llocs, els ambients, … Sovint, les descripcions formen part d’altres textos.

Podem distingir dues classes de descripció: l’objectiva i la subjectiva:
En una descripció objectiva l’autor adopta una actitud imparcial davant de l’objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen (no intenta suscitar cap emoció estètica en el lector). Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

En un text descriptiu s’utilitzen recursos lingüístics que permeten crear una imatge mental d’allò que es descriu: verbs en present o en imperfet, mots de significat precís (com els substantius), adjectius que afegeixen qualitats a la realitat descrita, comparacions, etc.

Per fer una bona descripció cal seguir uns passos:

Observar amb atenció allò que es vol descriure

Seleccionar les coses observades que considerem més interessants.

Estructurar i ordenar la informació.

Redactar la descripció.

 

 La descripció de persones.  EL RETRAT

Un retrat és la descripció dels trets característics d’una persona. El retrat pot ser físic o psicològic, segons si descriu aspectes corporals o anímics de la persona.El retrat que algú fa d’ell mateix s’anomena autoretrat.
D’altra banda la caricatura és la descripció que es fa d’algú tot exagerant alguns trets característics.

El retrat físic 
Descriu les característiques que destaquen de l’aparença externa d’una persona.

-L’aspecte, o aparença externa, d’una persona és la manera com es presenta als ulls dels altres ( o d’ella mateixa quan es veu en un mirall, per exemple). Per descriure l’aspecte d’una person, ens fixarem en les dimensions del cos, l’edat, l’estat de salut, la forma de vestir…

– La cara és la part del cos que més coses diu sobre una persona. El llenguatge és ric en recursos per descriure els components del rostre.

– Color: blanc, morè, bru, colrat, pàl·lid…
– Forma: rodona, allargada, quadrada, ovalada…
– Front : ample, estret, arrugat, llis..
– Ulls: alegres, vius, desperts, brillants, tristos, apagats, somorts…
– Nas: aguilenc, punxegut, aixafat, xato, arrodonit, recte, tort…
– Boca : grossa, petit, fina, fresca, petonera…
– Llavis : prims, gruixuts, sensuals, molsuts…
– Pestanyes: esclarissades, espesses, llargues, curtes…
– Celles: gruixudes, primes, juntes, separades, arquejades…
– Orelles : grosses, petites, llargarudes, punxegudes, pàmpols…
– Cabells: arrissats, llisos, negres, rossos, castanys, esbullats…

EL RETRAT PSICOLÒGIC

El retrat psicològic descriu el caràcter d’una persona: la forma de ser, d’actuar, els gustos i costums, els sentiments, la manera de viure i d’entendre les coses…

Trets de caràcter:

actiu, dinàmic                                            badoc, gandul
valent, atrevit, audaç                               poruc, covard, aturat
geniüt, rampellut                                      plàcid, pacífic
pacífic, tranquil                                         bel·licós, busca-raons, agressiu
amable, atent                                             esquerp, adust
bo, bondadós                                             dolent, despietat
generós, esplèndid                                   avar, egoista, ambiciós
assenyat, prudent, entenimentat          arrauxat, disbauxat, eixelebrat
espavilat, eixerit, viu                               totxo, gamarús
astut, sagaç                                                càndid,
ingenu,crèdul, innocent                          maliciós, capciós

COM ES FA UNA DESCRIPCIÓ D’UNA PERSONA.

Quan hem triat la persona  hem d’afegir la informació per caracteritzar-lo. Per fer textos descriptius utilitzam molts substantius i adjectius i els verbs més freqüents són ser, estar, semblar, parèixer… En les descripcions subjectives hi apareixen metàfores, comparacions i altres recursos literaris.

Per tal de fer bé una descripció hem de seguir aquestes passes:

  1. Observar bé l’element que volem descriure (persona, objecte, paisatge…)
  2. Seleccionar la informació més important i distingir de quines parts es compon, si és el cas.
  3. Ordenar la informació escollida. Podem seguir ordres diferents, entre els quals:
  • Del més general al més concret.
  • De dalt a baix.
  • D’esquerra a dreta.
  • De dreta a esquerra.
  • Del concret al general.
  • Del general al concret.
  • Altres
  1. Redactar el text. Per això hem de tenir present quins recursos podem fer servir.

 

RECURSOS LINGÜÍSTICS DE LA DESCRIPCIÓ.

Cada tipus de text requereix recursos lingüístics determinats. El text descriptiu demana:
1. Presència important de noms amb molts adjectius que n’expliquin les característiques:

esquena ampla, ungles vermelles, moble vell.

També podem acompanyar els noms amb altres estructures ( preposició + nom )

Ulls de felí, orelles d’elefant, porta de fusta.

2. Ús d’un tipus determinat de verb que permeti relacionar l’element descrit amb les qualitats que el caracteritzen : ser, estar, semblar, tenir, presentar…

Era alt, tenia el front ample i presentava unes formes atractives.

3.  Signes de puntuació relacionats amb l’enumeració d’elements, fonamentalment comes, punts i punts suspensius.

Pel que fa al lèxic, cal diferenciar els recursos que convé utilitzar en una descripció objetiva  i una en subjetiva.
En una descripció objectiva cal usar paraules precises que exposin característiques  d’allò que es descriu.

Una descripció subjectiva busca els efectes expressius del llenguatge. Demana, sobretot, recursos que permetin descriure un element a partir de l’associació que s’estableix entre les seves qualitats i les d’una cosa similar. Podem utilitzar recursos estilístics com la comparació i la metàfora.

La comparació explica les característiques d’un element a partir de la semblança que manté amb un altre. El nexe  com  relaciona els dos elements. Alt com un Sant Pau

La metàfora    també estableix una relació de semblança entre dos elements però identificant-los com si fossin la mateixa cosa: Aquest noi té unes mans d’or.

Exercicis:

  1. Digues quina d’aquestes descripcions és objectiva i quina és subjectiva i explica per què.
  • Animal de potes curtes, cap rodó, pèl espès i suau, ungles que es poden amagar i amb una gran habilitat per caçar ratolins.

 

  • La Montse és la meva germana , va a cinquè. Té deu anys i és més
    gran que jo. És alta i de pell clara. El seu cabell és ros, arrissat i a
    vegades el porta recollit amb dues trenes. Els seus ulls són grossos i
    blaus com el cel. Porta ulleres. Té un nas petit i molt bonic. Sempre
    juguem juntes, som molt amigues.

 


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: