- LLegeix el text següent i escriu al quadern la informació sol·licitada:
Què és la poesia?
La poesia és l’art d’expressar sentiments, emocions i pensaments per mitjà de l’ús creatiu del llenguatge. La creació poètica es caracteritza sobretot per la concentració expressiva, l’ús predominant d’imatges i la versificació.– La concentració expressiva. La poesia utilitza un llenguatge sintètic, és a dir, molt resumit o esquemàtic.– L’ús predominant d’imatges. La poesia és el fruit d’una forma molt personal de mirar i interpretar el món. Aquesta mirada tan singular és l’origen de tota una sèrie de recursos expressius que el poeta utilitza per crear un llenguatge poètic propi. Entre aquests recursos, destaquem la metàfora, la prosopopeia i la metonímia.
La metàfora és un recurs expressiu que consisteix a canviar el nom d’una cosa pel nom d’una altra que s’hi assembla. La prosopopeia o personificació és un recurs expressiu que consisteix a parlar dels animals o de les coses com si fossin persones. La metonímia és un recurs expressiu que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra que li és pròxima; per exemple: designar una part pel tot, el continent d’una cosa pel contingut, l’efecte d’una cosa per la causa, etc., o viceversa.
La versificació. Sovint la poesia s’identifica amb l’art de compondre versos, és a dir, amb la versificació. Un vers, que és una ratlla d’un poema, ha de complir unes exigències mètriques, que normalment tenen en compte el metre, el ritme i la rima. Els versos sovint s’agrupen i s’encadenen els uns amb els altres per formar estrofes.
El metre és el nombre de síl·labes d’un vers. Segons el nombre de síl·labes poden ser d’art menor, si tenen vuit o menys síl·labes o d’art major els versos que tenen nou o més síl·labes. En català el recompte de síl·labes dels versos comença comptant la primera síl·laba del vers i acaba en la darrera accentuada perquè pren com a model els vers acabat en aguda, com la llengua francesa i l’occitana, i al contrari que l’italià i l’espanyol.
Ai que tan pler mai pren – guí
1 2 3 4. 5 6
té 7 síl·labes, igual que els versos següents:
Ca – da ca – bell u – na per – la
1 2 3 4 5 6 7 X
Com de ges – sa – mins d’al – fà – bre – ga
1 2 3 4 5 6 7 X X
A l’hora de comptar les síl·labes d’un vers, has de tenir en compte aquests fenòmens:
Hiat. Pronunciació separada de dues vocals en contacte. És freqüent sobretot en la poesia medieval.
Ab hom qui ha – ja lo bec groc
1 2 3 4 5 6 7 8
Sinalefa. Pronunciació en una sola síl.laba de les dues vocals en contacte.
De ma – ti – na – da hi can – ta el vent
1 2 3 4 5 6 7 8
Elisió. Supressió en la pronunciació d’una de les dues vocals en contacte ( la a/e àtones)
Re – cor – da sem – pre ai – xò, Se – pha – rad
1 2 3 4 5 6 7 8 9
El ritme és la combinació de síl·labes fortes i fluixes. Quan les síl·labes fortes (en negreta, en l’exemple) apareixen en la mateixa posició en tots els versos, aquests presenten el mateix ritme.
La rima és la repetició d’uns mateixos sons al final dels versos a partir de l’última vocal tònica. En la rima consonant es repeteixen tots els sons; en la rima assonant es repeteixen els sons vocàlics.
- Definició de poesia:
- Recursos expressius més freqüents a la poesia. Definició.
- Metre. Art major i art menor.
- Recompte de síl·labes.
- El ritme.
- La rima. Rima assonant i rima consonant.
Camí 