El noucentisme va ser un moviment ideològic i cultural català de principis del segle XX basat en l’estètica clàssica i vinculat a la política, que fou impulsat per l’escriptor Eugeni d’Ors.
Va aparèixer de la mà d’un grup d’intel·lectuals que compartia els mateixos propòsits de renovació cultural del Modernisme, però amb algunes diferències significatives. De fet, en gran part va néixer com a reacció a aquest moviment.
L’any 1906 Eugeni d’Ors comença a publicar el Glossari en el diari La Veu de Catalunya, uns articles que difonien els postulats ideològics del moviment. D‘Ors va ser el primer que va fer aparèixer el nom de Noucentisme en les seves gloses. Per què Noucentisme? Nou és l’adjectiu contrari a vell, per tant, feia referència a la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes apareguts ja amb el nou segle, el 1900.
El 1906 també és l’any en què Miquel Costa i Llobera publica les Horacianes, un recull de poesies on es reflecteixen les idees i els valors característics del Noucentisme. Aquest recull va obtenir un èxit clamorós a Catalunya i va consagrar Costa i Llobera com a poeta.
Es tracta d’un moviment molt lligat a la política i a l’Església i liderat per la burgesia, a diferència d’altres períodes. Aquest grup d’intel·lectuals pensava que la millor estratègia per intervenir en la cultura era fer-ho des de les aliances amb el poder polític. Així, consisteix la primera intervenció del Govern dins el sistema cultural. La cultura catalana durant segles (des del segle XV) no havia tingut suport polític ni econòmic.
Així doncs, el Noucentisme representa la convergència entre la política i cultura a l’entorn d’un mateix objectiu: la construcció d’una Catalunya culta i europea.
L’Ideari Noucentista s’articulà a partir dels conceptes següents:
| Arbitrarisme | L’art havia de transmetre una realitat basada en uns ideals ètics que, alhora, servien com a model de conducta enfront de l’espontaneïtat que defensaven els modernistes. |
| Classicisme i mediterranisme | Es va defensar l’estètica clàssica (Grècia i Roma), perquè es fonamentava en la raó, l’ordre i l’harmonia. Reivindicaven la Mediterrània com a espai comú en el passat col·lectiu, l’origen de la nostra civilització, en contraposició a les influències que el Modernisme tingué del centre i nord d’Europa. |
| Imperialisme i nacionalisme | La idea d’imperialisme va lligada a les burgesies europees, que s’expandien mundialment a finals del segle XIX. La burgesia catalana pretenia assimilar-se a la burgesia europea. A més, consideraven que s’havia d’intervenir en la societat per canviar-la i crear un projecte nacional per a totes les classes socials. Es buscava, també, més presència en els afers polítics d’Espanya. |
| Civisme | Es centren en la ciutat, ja que la consideren l’espai ideal com a exemple de societat ordenada. Així, les conductes dels ciutadans havien d’estar regulades per la urbanitat i l’harmonia. |
La presència dels noucentistes en el govern català va destacar en aquesta etapa i es varen crear centres culturals importants, biblioteques, museus, etc. Una de les iniciatives més rellevants fou la creació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907), que va afavorir la normativització de la llengua.
Respon les següents preguntes:
Què fou l’«Escola Mallorquina»?
Coneixes algun poema de Miquel Costa i Llobera? De què tracta?
Què és l’Institut d’Estudis Catalans?
Qui va ser Pompeu Fabra? Quines són les seves obres més importants?
Què va suposar la normativització de la llengua catalana?
Camí 