Bonaventura Carles Aribau va escriure aquest poema quan es trobava a Madrid, treballant per al banquer català Gaspar de Remisa (1),també a Madrid. Va voler oferir-li pel seu sant, la diada de Reis de 1832 i va voler que el tema girés entorn la pròpia llengua i l’enyorança de la pàtria, vista des de Madrid com a llunyana, com si fos des de l’”exili”.

“Al manuscrit autògraf, els versos es distribueixen en estrofes tancades de quatre, que pel joc constant de rimes cal interpretar, però, en grups de dues, en forma d’octava castellana , usada per Iriarte i Moratín, i en què Aribau incorpora l’alexandrí” (2).

Els temes que presenta degueren ser la causa que el poema es publiqués el 24 d’agost de 1833 “El Vapor” , presentat “con el patriótico orgullo con que presentaria un escocés los versos de sir Walter Scott a los habitantes de su país” (3)

El poema és el més important dels que va escriure, perquè la resta de la seva obra es considera d’escàs relleu, i és breu i circumstancial. Tot i això, Aribau fou ajudat, en la seva redacció, pel comediògraf Renart i Arús , a petició seva, per carta (4). Tingué gran èxit després de la seva publicació i fou lloat per tots els grups i tendències de la Renaixença del moment, tant conservadors com liberals.