- Llegeix aquests textos i digues quines qualitats són destacades a cada retrat. T’atreveixes a dibuixar el retrat d’una d’aquestes persones a partir dels trets físics que ens presenten?
A) Es diu Anna. És de mitjana estatura, ni gran ni prima, ni lletja ni molt maca. Vaja, podríem dir de fesomia normal.
Té els cabells de color bru, amb algun reflex de color, els ulls foscos, de mirada penetrant, el nas una mica llarg i la boca petita.
El seu gust per combinar la roba amb què es vesteix és molt curiós i divertit. Sempre s’hi afegeix complements com ara collarets, arracades, polseres, anells i, si s’escau, algun mocador de coll. Tot fa que destaqui per sobre de les altres noies.
Acabada la descripció del seu físic, hauré de dir alguna cosa sobre la seva persona. És de caràcter dolç i afable, li costa molt enfadar-se, perquè sap tractar molt bé la gent. És intel·ligent. De fet, ha estudiat dues carreres, però mai fa ostentació del que sap, ni tracta els altres d’incultes. És molt bona conversadora, ja que pot tocar quasi tots els temes, i sempre té criteri.
És alegre, sap divertir-se, i sempre té al voltant gent molt sana, que l’aprecia molt. Ah! I també és molt esportista, corre, neda, esquia i va d’excursió. Tot això quan la feina li ho permet, és clar!
Montse Vendrell
B) Durant tota la seva vida havia estat treballant, treballant per poder donar a la seva família alguna cosa per portar-se a la boca. Es llevava a les cinc de la matinada, la seva dona li tenia ben a punt el seu got de cafè amb llet i la seva torrada amb tomàquet. A les sis ja estava a punt per començar la jornada laboral, es passava vuit hores seguides amb un únic descans de mitja hora a les onze del matí. El fet de treballar al carrer havia deixat la seva pell tan negra com el carbó i la seva pell arrugada deixava entreveure la duresa amb què la vida l’havia tractat.
L’Emili era una bellíssima persona, sempre estava disposat a ajudar-te, encara que això suposés per a ell un esforç immens. L’última vegada que jo el vaig veure tenia el cabell blanc i molt espès, el somriure que sempre l’acompanyava encara no l’havia abandonat i es feia el valent i el fort perquè no veiessis que estava patint.
En general em costa molt recordar coses de la meva infància, però mai oblidaré com em mirava, i m’acostava al seu llit, perquè l’abracés.
Mireia Serrano
C) En Martí és un noi molt fet a la seva. Sempre el veus que va fent sense consultar gaire res a ningú i a vegades, fins i tot, passa molt desapercebut. És un noi dinàmic i actiu, aspectes que acompanyen la seva joventut. Li agrada molt jugar a futbol i compatir moments amb els seus amics. Un dels aspectes més característics de la seva personalitat és que sempre es mostra molt afectuós amb les persones que l’envolten.
Té una cara divertida i un somriure que diu molt de la seva persona. Però, tot i així, un dels seus defectes és que a vegades acostuma a arronsar les celles i el seu aspecte passa a ser de malhumorat. Aquest fet podríem dir que s’agreuja perquè té unes celles negres i espesses i uns ulls grans i foscos que fan que la seva mirada es torni molt penetrant. A més a més, la seva pell morena fa que tingui un aspecte atractiu que acompanya a les seves fraccions de manera autèntica. A causa de la seva constitució alta i prima fa que sembli molt més jove.
Noies encara no el coneixeu?
2. Fes una descripció física i psicològica (a partir del físic has d’imaginar-te com és, quins són els seus gustos, etc.) de la persona que apareix a la imatge de més amunt.
Camí 